L'all és una espècie tradicionalment classificada dins de la família de les liliàcies però que actualment se situa a la de les amarilidàcies. Igual que la ceba i el porro, és una mena d'importància econòmica àmpliament cultivada.
El cultiu de l'all és una activitat agrícola que ha estat practicada durant segles a diverses parts del món. El seu cultiu és relativament senzill, però requereix certes cures per obtenir un bon rendiment i qualitat del producte.
Cada cap pot contenir de 6 a 12 dents, cadascuna de les quals es troba embolicat en una prima capa de color blanc o vermellós. Cadascuna de les dents pot donar origen a una nova planta d'all, ja que posseeixen a la base un rovell terminal que és capaç de germinar.
El cultiu de l'all requereix:
- Poca exigència amb el clima i el reg.
- Prefereix terres amb un bon drenatge, preferentment francs o una mica argilosos, rics en matèria orgànica i amb humitat.
- Reg permanent fins al període anterior a la collita.
- Fertilització superior a altres hortalisses.
- Desmalament del sòl, principalment durant el primer període de germinació.
- Temperatures inferiors als 17 °C
El procés
Abans de la sembra, és recomanable llaurar o llaurar el terreny per desfer els terrossos i eliminar les males herbes. S'han de separar les dents del bulb mare amb cura i plantar-les en solcs, enterrant-les a uns 5 cm de profunditat i deixant una curta separació entre cada dent.
L'all necessita un reg regular, especialment durant el període de creixement actiu. No hi ha d'haver entollament, però és important mantenir el terra humit. Cal reduir el reg quan s'acosti l'època de collita per evitar que els bulbs es podreixin.
Mantingues el cultiu lliure de males herbes que puguin competir pels nutrients i l'aigua. Respon bé a la fertilització amb compost o adobs orgànics rics en potassi i fòsfor.
Ús gastronòmic
L'all té una aroma i un sabor característic que sol acompanyar certs plats de la cuina mediterrània. Els brots tendres de les fulles se solen incloure en alguns plats. Generalment s'utilitzen secs o semisecs, com all deshidratat, verds i adobats.
Alguns dels molts plats on l'all és un ingredient essencial són el gaspatxo andalús, el pollastre a l'all, l'escabetx oriental, el salmorejo, l'allioli, l'ajoarriero, el mojo d'all o la sopa d'all.
Tot seguit us deixem un vídeo on expliquem tot el cultiu de l'all.